3 PREGUNTES BREUS A PABLO MUÑOZ
Nom: Pablo Muñoz
Nascut a Jaca (Aragó) el 26 d’abril de 1987, és a dir: té 30 anys
Posició: Ala dret
Una mica d’història: format a les categories inferiors del CH Jaca, la temporada 2005/06 per estudis es trasllada a Barcelona jugant 3 temporades al FC Barcelona. A la 09/10 fitxa pel CG Puigcerdà on juga els següents dos anys, per això es un vell conegut tant dels jugadors com de l’afició local. La 11/12 torna al FC Barcelona fins l’any passat. Val a dir que els dos darrers anys és el segon entrenador- jugador al FCB.
Habitual a la Selecció Espanyola i molt bon amic de Salva Barnola amb qui ha compartit moltes concentracions i èxits.
Llicenciat en INEF. Preparador físic i entrenador personal
Entrenador -Preparador físic al stage Hockey Summer Camp a Puigcerdà els darrers anys durant el mes d’agost.
Li fem 3 preguntes d’actualitat
Pregunta- Pablo, tornes a Puigcerdà on has compartit molts bons moments i vells coneguts, podríem dir que ets com a casa. Fes-nos cinc cèntims de com a anat aquesta tornada?
Pablo – Sempre he dit que Puigcerdà es com a casa meva, quan vaig estar aquí durant 2 anys vaig fer molts bons amics, això també va ésser un punt important per tornar-hi tot hi tindre que fer els desplaçaments des de Barcelona pels entrenaments i partits. Requereix un esforç extra però com et deia val la pena amb l’exel.lent ambient que hi ha amb tots els companys .
En Salva Barnola junt amb la junta directiva són els que em va proposar tornar per jugar i combinar-ho amb el Salva per coordinar i ajudar-lo en les categories inferiors i aprofitar la formació especifica que tinc per la preparació física. I aquí estem.
Pregunta- Formes part de l’equip tècnic sènior junt amb Salva Barnola, ens consta que s’ha treballat molt la preparació física fora del gel ja des de juliol. En aquest territori tu ets un especialista, explica’ns una mica aquesta diferència respecte anys anteriors.
Pablo – Arrel de compartir moltes estones amb en Salva en els vestuaris i amb la selecció sempre havíem dit que ja que l’hoquei gel espanyol no és professional nosaltres podíem fer quelcom per fer-lo lo millor possible. En aquest cas jo estic format en INEF i estic aportant el meu granet de sorra en la part física, assessoro segons l’alçada de la temporada en la que està l’equip, quina es la preparació més adequada, adaptació d’exercicis per l’hoquei gel, etc…Això junt amb la nostra filosofia: ja que es fa, fem-ho lo millor possible.
Pregunta- Fes-nos una valoració del projecte engegat fa dos anys a Puigcerdà on condicionats pels mitjans econòmics precaris es pretén tornar a un treball de base amb gent de casa, tot defugint el model de fitxatges estrangers que ens ha portat a aquest problema. Que opines de tot això?
Pablo -Evidentment em sembla un encert total i també una de les raons perquè estic aquí. S’ha vist que el model de fitxatges anterior té una vida limitada ja que si els resultats no acompanyen, no sempre es poden complir ja que és esport. Al final en un lloc que tampoc tens tants recursos econòmics com altres esports majoritaris has de tornar al model de cuidar la gent de casa. És com la selecció natural: com més gent tinguis a la base els que arribin a dalt seran els millors.
La meva opinió com a format en el tema, és fonamental treballar la base ja que és el que et farà anar recollint els fruits d’un treball inicial i serà la continuïtat de les categories superiors fins a sènior. Això és una de les coses que marcarà la diferència ja que si depens dels estrangers pot ésser que un any no surtin tan bé. En canvi si en portes un parell que marquin diferència això també enriquirà el nivell i serà un mirall per tots però s’ha vist que tampoc pots dependre tot d’ells.
Crec que s’esta fent molt bona feina, és il·lusionant i amb el temps veurem els seus fruits.
Moltes gràcies Pablo un plaer com sempre parlar amb tu.
Premsa i comunicació CGP
