El Factor Ocult: Entrevista a Xavi Carnicero, Responsable de Material del CG Puigcerdà

3

El Factor Ocult – 10/11/2016

Es evident i lògic, que dins d’un club esportiu, els esportistes siguin els membres amb un major protagonisme i que la seva feina tingui un major ressò. Però, per a que aquests esportistes puguin realitzar aquesta feina, han de tenir al darrere un seguit de persones que els facilitin realitzar-la en la millor de les condicions.

Estem parlant d’entrenadors, directius i col·laboradors que, amb major discreció i menor soroll, realitzen tasques poc o gens conegudes per als aficionats, però d’una importància vital.

Amb aquesta entrevista, a Xavi Carnicero, Responsable de Material del CG Puigcerdà, iniciem un sèrie de xerrades, que anomenarem El Factor Ocult, amb persones de l’entorn del CG Puigcerdà que, amb la seva dedicació i allunyades del primer pla, faciliten que els aficionats gaudim temporada darrera temporada, de l’esport de l’hoquei gel a Puigcerdà.

En Xavi Carnicero, va néixer a Puigcerdà, té 39 anys i porta 11 temporades amb responsabilitats en el camp del material dins del club.Des de fa 8 anys, també realitza les mateixes funcions dins de la Federació Española de Deportes de Hielo (FEDH) i ha participat, com a membre de l’staff tècnic de seleccions, en 16 mundials de diferents categories, amb uns resultats de 2 medalles d’or, 9 de plata i 2 de bronze.

En Xavi ens ha rebut al “seu” taller/magatzem i amb ell hem parlat de la seva feina, dels equipaments amb que treballa, de la importància del material dins de la dinàmica del club i, fins i tot, de temes tècnics sobre els equipaments actuals.

La nostra xerrada a anat així…

Xavi, com va ser el teu primer contacte amb l’hoquei gel?

Va ser a traves d’amics meus que eren jugadors sèniors i que, durant l’època de la Junta Directiva presidida per Gumer Hilario, em van demanar si volia ajudar amb el tema del material, a Joan Manel Serra, a les hores responsable d’aquesta àrea.

Actualment també formes part de l’equip responsable del material a la Federació Española i viatges habitualment amb les seleccions en els seus compromisos… Quina valoració fas d’aquesta experiència?

Molt bona. Es diferent que amb el club, doncs els mundials es disputen en pocs dies i tot és més intens. A més, també és diferent pel que fa al material, tant en qualitat com en quantitat.

Com arribes a participar amb la FEDH en aquestes tasques?

Des de el CG Puigcerdà em van oferir la possibilitat de participar en un campament de formació a Vierumäki (Finlàndia) i un cop realitzat, la Federació em va cridar per a acompanyar a la selecció Sub18. A partir d’aquí, també he viatjat amb les seleccions Sub20, femenina i sènior.

Amb les eines a les mans

Suposo que els viatges i el contacte amb altres seleccions et permet anar agafant coneixements però… a Espanya es realitza algun tipus de formació específica per a Responsables de Material?

Per descomptat, fixar-se en el treball d’altres responsables en altres seleccions o equips, sempre et permet millorar. A Espanya no es fa una formació específica en aquest camp però si que hi ha la possibilitat de participar en el campus que Vierumäki, que, com ja he comentat, és per on jo vaig passar.

Tot i que ens podem fer una idea.. ens pots apamar les teves funcions com a Responsable de Material del CG Puigcerdà?

Principalment que als jugadors no els hi falti de res. Això implica reparacions diverses, esmolat de patins, preparar sticks, disposar de recanvis, …

Altres funcions importants les desenvolupes en els moments previs als partits… que has de preparar en aquests moments?

Si el partit és a casa, arribo un parell d’hores abans del seu inici per a preparar el vestidor. L’endreço una mica i diposito en l’espai de cada jugador, les seves mitgetes i la samarreta. També preparo una taula al mig amb aigua, begudes isotòniques, fruita, cinta d’stick… allò necessari per a que, quan arribin els jugadors, únicament es preocupin del partit.

Fora del vestidor, també preparo la banqueta de l’equip. Hi deixo ampolles de begudes, tovalloles per a netejar els visors i cinta per a substituir la que es malmeti durant el partit.

Com és el teu treball un dia qualsevol d’entrenaments en que hi ha tots els equips del club en marxa?

Arribo al voltant de les 17:45 i estic fins que finalitza l’entrenament sènior, cap a les 22:30. Per a totes les categories és similar:  reparacions, esmolats de patins, revisions d’equipament, etc. Però, especialment amb l’escola estic pendent dels joves, de si cal esmolar algun patí, de facilitar casc o altre equipament que algun no tingui, o no estigui en condicions, …

Quines categories et donen més feina?

En teoria, les més de més edat.

És ben sabut que el material d’hoquei gel no és barato i que la despesa en material és una partida important dins del pressupost del club … Quins criteris seguiu a l’hora de realitzar les compres?

Per experiència, sabem el que necessitem per a cada any i en funció de criteris principalment econòmics, realitzem les compres. Estudiem la disponibilitat de recursos i busquem la millor proposta.

Creus que els jugadors son conscients de la importància econòmica del material dins de la despesa del club?

Si, si que son conscients. Però també, en ocasions, i per un cop de ràbia, poden donar un cop amb un pal i trencar-lo. Llavors els hi diem que no ho poden fer i que els sticks son molt cars. Però si, si que son conscients. A més, el club únicament els facilita els sticks, la resta de l’equip se’l compren ells, així que també saben del que estem parlant.

Feu als jugadors algun tipus de formació per al manteniment del material que els permeti allargar-ne la vida útil?

Tenim previst fer una xerrada per categories, per a explicar com han de tractar el material. Per exemple els ensenyarem com han de posar l’equip al vestidor, per a que se’ls assequi bé i així els hi duri més.

2
En Xavi posa els seus anys d’experiència acumulada, al servei de pares, socis i jugadors.

No deixem la vessant econòmica doncs aquesta també afecta a les famílies dels jugadors o possibles futurs jugadors… El club disposa de material per a lliurar a aquells joves que vulguin provar de jugar a hoquei? I, molt important també, que ho puguin fer sense una despesa econòmica inicial important?

Si. El club disposa de material de 2a ma que altres jugadors han cedit al club perquè se’ls hi ha quedat petit i també disposem de material lliurat per la FEDH per a l’escola, per als joves que comencen a patinar. Això  facilita que els pares puguin portar als seus fills o filles a jugar, sense patir una despesa considerable.

No volem deixar passar l’ocasió de convidar a aquells joves interessats a jugar a hoquei o que ho vulguin provar, i també als seus pares, que es posin en contacte amb el club per a estudiar la forma més favorable per a que aquest jovent comenci a tocar gel.

Un problema afegit amb el tema del material és que, els jugadors, fins al 17 o 18 anys, no paren de créixer i el material els hi queda petit… el Club facilita el reciclatge d’aquest material?

Els jugadors que disposen d’equips que se’ls han quedat petits, acostumen a cedir-lo al Club i ,en contrapartida, el Club ha negociat uns preus amb una botiga de Barcelona per a facilitar la compra de nous equips amb preus mes ajustats. Jo tinc una llista de preus i amb ella ens podem seure amb els pares per a trobar allò que els pugui interessar, en les millors condicions.

Quin consell donaries, des de la vesant més tècnica, a uns pares que vulguin comprar un equip al seu fill?

L’hoquei sobre gel es un esport de contacte i per aquest motiu cal que tingui una qualitat bona per a evitar les lesions. Ara be, es veritat que cal diferenciar si es tracta del primer equipament o si el jugador ja te una certa experiència. En el cas de la primera compra, la part econòmica pot ser determinant doncs caldrà veure si el jove tindrà continuïtat en aquesta activitat. D’altra banda, com ja hem comentat, el primer equip d’un jove que comença de seguida li quedarà petit. Potser la millor relació qualitat preu es troba en la gama mitja de l’element que sigui necessari. No el més econòmic però tampoc la darrera novetat del mercat.

Endinsem-nos més en els aspectes tècnics i parlem de l’esmolat de patins… quins criteris segueixes per a esmolar els patins d’un jugador?

Depèn del jugador. Per exemple, en el cas d’un jugador sènior dependrà de la força que tingui a les cames i del seu pes. De fet, aquests jugadors ja saben quin tipus d’esmolat volen i ells em demanen quina “canal” volen. Tot i això, si no ho tenen clar del tot, jo els hi faig una canal  15, que és una canal mitja i llavors anem ajustant en funció de la seva necessitat. Si cal que la fulla se li clavi més, incremento la canal. Si es clava massa, la redueixo. Un altre factor a tenir en compte és l’estat del gel on hagi de jugar.

L’esmolat d’un patí de porter és igual que el de la resta de jugadors?

Si, el procediment és el mateix.

Una peça que acostuma a deteriorar-se força és el palmell dels guants… tens alguna solució per a que durin més?

Portar-los a reparar a cal sabater (somriures)… antigament es feia servir grassa de cavall, posada al palmell del guant. Actualment el que afecta més  a aquesta part del guant és el “grip” dels sticks i, el que fan alguns jugadors, es posar-hi cinta plàstica per a limitar el frec excessiu de l’stick.

Que és el “grip”?

Es com una cola impregnada al mànec de l’sticks, que millora la subjecció d’aquest impedint que rellisqui amb facilitat.

Parlant d’sticks, hi ha una altre concepte tècnic del que tothom en parla, el “flex”… ens pots explicar que és el “flex” i quina diferència hi ha entre els diferents tipus?

El “flex” és un índex que ens informa sobre la duresa de l’stick i la resistència d’aquest per a permetre un cert plegament en la seva part central.  Actualment, la tendència és la d’utilitzar pals amb “flex” baix doncs a menor resistència, major és la força que aporta l’stick en el llançament. Però això també està condicionat per la força del jugador doncs hem tingut jugadors que, si els donaves un stick amb “flex” 95, al primer “slap” el trancava. Llavors calia anar a sticks amb “flex” 110 o 115.

Que opines del fet de que els sticks actuals durant molt menys a causa, pel que sembla, d’una recerca de l’stick més lleuger?.

Suposo que bona part de culpa la té el mercat. Quan menys duren els sticks, més se’n compren. Es veritat que antigament els sticks eren de fusta i duraven molt. Desprès va arribar, l’alumini, la fibra, el carbono… sempre amb l’objectiu de reduir el pes i cada cop durant menys.

Quants sticks gasta un club com el CG Puigcerdà en una temporada sènior?

Estaríem entre uns 60 o 70 sticks  de jugador i 7 o 8 de porter, per temporada. Però depèn de molts factors. No únicament es trenquen fent llançaments, també pot passar perquè un altre jugador li cau a sobre o altres incidències sobre el gel. Per això ens trobem amb jugadors que en una temporada utilitzen 2 sticks i altres que en un mes gasten 3 o 4.

Parlem una mica dels equips de porter, que son un altre mon. Quina consideres que ha estat la part de l’equipament de porter que ha evolucionat més en el temps?

El peto (la peça que protegeix el tors i els braços). Els han incrementat molt de mida i per això veiem als porter com figures enormes. El motiu principal és la seguretat.

Doncs ja arribem a la darrera pregunta… Quin creus que és l’element que condiciona més el rendiment d’un jugador?

Els patins. Portar els patins d’una mida adequada, en bones condicions i ben esmolats és el més important. Uns patins mal esmolats condicionaran constantment la forma de patinar i totes les accions del jugador.

Hem finalitzat aquesta entretinguda entrevista i deixem a en Xavi en el seu taller. Ben enfeinat perquè comencen a arribar jugadors sèniors que demanen el seu ajut. Però no marxem sense desitjar-li molta sort en la seva tasca dins d’un aspecte tan important com desconegut dins del dia a dia del CG Puigcerdà.