El Factor Ocult: Entrevista al grup de Jutges de Taula del CG Puigcerdà (17 de desembre de 2016).
Fa uns dies varem iniciar una sèrie d’entrevistes a aquells col·laboradors i directius del CG Puigcerdà que realitzen tasques a l’ombra i/o que en ocasions son tasques no suficientment conegudes pels aficionats. A aquestes entrevistes li varem donar el nom genèric de El Factor Ocult.
En el capítol d’avui volem conèixer millor al Grup de Jutges de Taula del CG Puigcerdà, les persones que controlen els temps, les anotacions, les sancions i els resultats que es produeixen durant els partits.
I per això ens varem reunir amb:
- Bea Pereiro: 36 anys ; aquesta temporada s’estrena com a Jutge de Taula ; Vinculada a l’hoquei gel des de l’any 1989 pel seu germà que era jugador del CG Puigcerdà ; Actualment les seves filles en son també jugadores i el seu home juga a l’equip Stick Cansat ; la seva funció és la de Jutge de Taula.
- Míriam Forés: 36 anys ; aquesta temporada s’estrena com a Jutge de Taula ; arriba a l’hoquei gel de la ma del seus fills, que son jugadors del CG Puigcerdà ; la seva funció es la de Jutge de Taula.
- Carles Gota: 43 anys ; aquesta temporada s’estrena com a Jutge de Taula ; en un primer moment contacta amb l’hoquei gel per motius de feina i 10 anys desprès el seu fill és jugador del CG Puigcerdà ; la seva funció principal com Jutge de taula es la de cronometrador.
- Quim Vilella: 44 anys ; es membre de la Directiva del CG Puigcerdà ; aquesta temporada s’estrena com a Jutge de Taula ; la seva vinculació amb l’hoquei gel va arribar fa més de 10 anys, en que va començar a practicar-lo de forma amateur, de la ma de l’equip Stick Cansat ; la seva funció principal com a Jutge de Taula és la de Coordinador.
Doncs ja coneixem a les persones i ara volem que ens expliquin en que consisteix la seva tasca…
Quins requisits ha de complir una persona que vol participar en els treballs de la taula?
Quim: En principi cap requisit especial, únicament tenir interès en realitzar aquesta tasca, ser seriós i responsable. Cal ser capaç de ser neutral i no mostrar favoritismes pel club local, en el nostre cas el CG Puigcerdà. Però no cal tenir cap requisit especial.
Alguns sou membres de la directiva del club i altres no… aquesta és una situació normal? Sol ser així a totes les pistes?
Carles: Si, hi sol haver membres de la junta directiva però no formen tot el grup de la taula. Normalment es gent que ajuda, que col·labora amb el club per a poder tibar endavant, tant al nostre club com als altres que coneixem.
Els clubs son els responsables de que, en la seva pista, hi hagi una taula degudament confeccionada per als partits?
Bea: Si, és el mateix club. La Federació realitza altres tasques. Com deia va ser el nostre club que ens va demanar col·laboració i nosaltres varem tria fer-lo a la Taula de Jutges, també per a poder aprendre una mica més d’aquests esport, i així ho estem fent.
Hi ha clubs que trien el personal per a fer de Jutges de Taula i hi ha clubs, com el Puigcerdà, en que tots son voluntaris. Tret del Quim que és un directiu, tota la resta som pares que volem que el club surti endavant desprès d’aquests anys que em tingut una mica de decadència.
Quantes persones formen la taula en cada partit i quina funció te cadascuna?
Quim: Be, a Espanya o, si més no al CG Puigcerdà, intentem ser 5 persones com a mínim. Podrien ser més, però amb 5 es pot portar tot el control.
Hi ha tres jutges principals que son:
– El cronometrador que du el control del temps i del marcador del partit
– L’anotador, que és el que porta l’acta.
– I l’ajudant d’anotador. Poden haver fins a un parell de persones en aquesta funció.
Llavors hi ha dues persones més que estan als costats, o que també poden estar a les grades, que prenen notes de les línies de jugadors sobre el gel.
I tots hem d’anar ben coordinats amb l’equip arbitral.
Recentment, heu participat en un curs de formació organitzat per la federació… Quins son els aspectes principals que heu treballat en aquest curs?
Carles: Be, ha estat un curs una mica breu, però hem treballat, sobre tot, en el tema de les expulsions i acumulació d’expulsions, que és potser el més complicat de portar a la taula. També varem fer un repàs general a la normativa i posar-nos al dia amb el funcionament del programa informàtic per a la confecció de l’acta, que és nou.
Considereu necessaris aquests cursets? Com ha estat l’experiència?
Bea: Aquest ha estat súper profitós, perquè el programa que aquest any a subministrat la Federació, és molt intuïtiu però has de conèixer la normativa de l’hoquei gel. Abans comentàvem quina vinculació amb l’hoquei havia de tenir una persona de la taula i, si be no calia res d’especial, si que cal tenir clar quin és l’esport en el que s’està participant i la seva normativa. Hi ha una gran quantitat d’accions, algunes sancionables i altres no i cal tenir-ho clar. També cal conèixer aspectes com ara quants jugadors han d’estar sobre el gel en un moment determinat o quines persones no jugadors tenen accés a la zona propera a la tanca de protecció de la pista, per a evitar que hi hagi persones en risc de rebre un cop accidentalment.
Com ja he dit, en aquest curs ens han format en aquests petits criteris i altres dins de la normativa i en el funcionament d’un programa que permet als aficionats, seguir el partit gairebé en temps real en base a les dades que anem carregant.
El meu company ja ho apuntava, la normativa és força complicada i nosaltres no som àrbitres, però hem de entendre el que els àrbitres ens volen transmetre sense que hagin de donar moltes explicacions, circumstància que, de produir-se, pot allargar molt els partits i quan els ànims estan encesos això encara els encén més.
Així que, per tots aquests motius, hauríem de tenir una formació cada any.
Expliqueu-nos com son les hores prèvies a un partit… a quina hora arribeu, que heu de preparar, que demaneu als equips, …
Quim: Jo acostumo a arribar dues hores abans del partit per a treure tot el material, però realment hem d’estar aquí una hora i mitja abans de que comenci el partit. S’ha de preparar el cronometro, l’ordinador, etc i com a la pista fa fred, també preparem la estufa (aquí els quatre entrevistats somriuen amb complicitat).
Segons el protocol que marca la normativa, una hora abans del partit el marcador ha d’estar engegat i comença un compte enrere de 60 minuts fins a l’inici del partit. Durant aquest 60 minuts es preparar l’acta digital amb les alineacions de cada equips, a la vegada que cal comprovar que no faltin o sobrin jugadors entre els que han estat informats. També fem la comprovació de dorsals i la seva correspondència amb els noms.
Aquesta és una tasca important prèvia al partit perquè, imaginem que al gel hi ha un jugador que no està a l’acta i marca un gol. Aquí ja tenim el problema. De moment a nosaltres no ens ha passat, però cal estar molt atent.
Quan manquen 40 minuts al marcador, els equips surten a escalfar aproximadament durant 20 minuts. Llavor es retiren i passa el vehicle reparador del gel (màquina, zamboni, …) Un cop reparat el gel, des de la taula de jutges cridem als jugadors per a que surtin a iniciar el partit.
A banda de registrar les incidències… hi ha alguna acció que heu de realitzar obligatòriament durant els partits?
Carles: Doncs a banda de dur el control del marcador i de l’acta, hem d’informar a jugadors i públic dels darrers minuts de joc de cada part. S’avisa de l’últim minut en les dues primeres parts i dels darrers 2 minuts en el tercer i darrer període.
També vigilem el que passa a les banquetes d’expulsats, una per a cada equips a cada costat de la taula de jutges. Hem de controlar que no surtin al gel abans de temps, que no es treguin el casc. Aquesta és una mania que tenen molts jugadors i ho hem d’evitar per la seva seguretat, doncs davant de les banquetes d’expulsats no hi ha vidre de seguretat i s’exposen a que els arribi, per exemple, un puck i no estiguin protegits.
Perquè suposo que els jugadors arriben a la banqueta d’expulsats amb un cert nerviosisme… no?
Carles: Si, si. El primer que fan és treure’s el casc i a nosaltres els recordem que l’han de dur posat. De vegades col·laboren, de vegades no tant… També provem de calmar-los i de mantenir una certa pau, perquè acostumen a arribar força esvarats.
Quin és l’aspecte més complicat del vostre treball durant el partit? I perquè?
Bea: El més complicat és quan tens varies accions coincidents perquè tot transcorre en molt poc temps. Has de ser ràpid per a interpretar el que un àrbitre t’està dient a 10 metres mitjançant la mímica, la gesticulació que està establerta i que nosaltres hem de conèixer. Tota la taula molt atents al que l’àrbitre està marcant i col·laborant tots en assegurar una interpretació correcta. Aquesta feina en equip ajudarà a que les interrupcions siguin del mínim temps possible.
Carles: A banda del que comenta la meva companya, un dels moments més complicats és quan el funcionament dels equips o de l’electrònica no t’acompanya. En el darrer partit l’equip de gestió del marcador no va funcionar correctament. O en altre ocasions la xarxa de dades es “penja”. Llavors ens arriba la pressió per tot arreu.
La solució en aquestes ocasions passa perquè algú de la taula prengui nota manualment de totes les dades rellevants.
I ara expliqueu-nos que feu quan la pista ja és buida, les llums s’apaguen i vosaltres encara continueu treballant…
Quim: Desprès dels partit és important revisar l’acta amb l’equip arbitral. Que tot el que s’ha registrat durant el partit estigui correcte i sigui coherent. Si no ho és, corregir-ho. Especialment els inicis i final de sancions, els gols, les alineacions dels gols. Perquè tot això és molt important per a les estadístiques. Una informació correcta a l’acta, permet posteriorment als entrenadors saber quines línies han funcionat millor, quantes aturades a fet el porter, quans llançaments hi han hagut, etc.
D’altra banda, com deien els meus companys, en ocasions patim problemes tècnics (marcador, xarxa de dades, ..), i llavors no portem el mateix ritme en el registre de dades que el que porta el partit. Això, ens ha obligat a treballar a la taula fins tard, a les fosques, amb una llanterna, fins a més d’una hora desprès de finalitzat el partit. Però el meu objectiu és el de finalitzar el treball en un temps que vagi entre 30 minuts i una hora, un cop finalitzat l’encontre.
Teniu una relació molt directa amb els àrbitres… es fluida? Expliqueu-nos una mica com és aquesta relació?
Carles: Si, és bastant fluïda. No ens coneixem amb tots perquè nosaltres portem molt poc temps, però també tenim la sort de que acostuma a arbitrar gen de casa. El principals solen ser de fora i, entre el que portem de temporada i el curset, ja en coneixem a uns quants. De moment, hi ha “molt bon rotllo” i sempre provem tots de col·laborar. De fet, he de dir que ells ens ajuden moltíssim i que aprenem molt gracies a ells.
Quim: De fet som el mateix equip, en un partit l’equip arbitral i els Jutges de Taula serien un mateix equip que ha de treballar conjuntament per a que tot és desenvolupi segons la normativa.
En alguna ocasió us sentiu pressionats per l’entorn? I quan dic entorn vull dir aficionats, jugadors, àrbitres, directius, delegats, …
Bea: Pressionats no, però si que hi ha algun moment difícil. Les queixes acostumen a venir a rel d’accions que algú a fet malament i a ningú l’agrada que l’expulsin. En ocasions rebem insults o ens reclamen que nosaltres opinem sobre decisions arbitrals: Aquí no s’entén que la nostra opinió no és valida per a un àrbitre i el partit es regirà sempre pel que vegi ell. Tot i que jo pugui veure que li han fet una falta al capità del Puigcerdà, no soc jo qui decideix que, efectivament, ha succeït.
I tot això ho dic com algú que ha estat a l’altra banda i en alguna ocasió he dit alguna cosa contra els àrbitres. Ara, desprès de participar a la taula de jutges, les coses es veuen d’una altre manera molt diferent.
Els àrbitres us poden consultar si heu vist alguna acció que a ells se’ls hi pugui escapar? La vostra resposta seria vinculant?
Quim: Suposo que si que poden, però no és a nosaltres a qui ens ho han de preguntar. Ells son un equip de 3 per a poder veure totes les accions. Jo dubto que mai ens preguntin quelcom referent a incidències del joc.
Carles: Jo també dubto de que ens demanin si hem vist res. Ells xiularan el que vegin i si ho han intuït però no ho han vist, probablement no ho xiularan. El problema arriba quan els de “dalt” (el públic) també ho ha intuït i llavors tots notem la pressió.
Quim: De fet, nosaltres no hauríem de participar en les decisions arbitrals. És el seu rol, no el nostre.
Bea: Es impossible que els àrbitre controlin absolutament a les 10 o 12 persones en joc i el que si que ens han consultat en alguna ocasió és per aspectes com el nombre de jugadors o el nom dels jugadors que hi ha al gel en un moment concret del partit, com per exemple en un gol. Et demanen quins eren els jugadors a la pista en el moment i nosaltres consultem les línies que tenim apuntades o els jugadors expulsats. Son moments en que les accions van molt ràpides i ells no poden prestar tota la seva atenció sobre quants o quins jugadors hi havia a la pista.
Podeu aportar comentaris a l’acta d’un partit, sobre fets que hagueu vist?
Carles: A l’acta hi ha un apartat per a que els entrenadors facin alguna queixa i un altre aparta per a indicar si els àrbitres faran un informe o no.
L’altre dia vaig informar a un àrbitre de que en un vestidor s’havien produït destrosses (ens en va informar el personal del Poliesportiu) i ell va comentar que aquests eren aspectes dels que si que calia informar-lo. Però son aspectes extra esportius.
Bea: Les reclamacions que vulguin fer els equips no es fan a traves de la Taula de Jutges. Les ha de fer directament a la Federació, mai a la taula.
Carles: A l’acta, l’àrbitre pot posar que algun dels equips te una queixa, però res mes.
Durant els partits, també hem vist algunes persones que de peu, a prop de la taula, prenen notes de les accions del joc en llibretes… quina és la funció d’aquestes persones?
Quim: Aquestes persones son els liniers i prenen nota del jugadors i de les línies dels dos equips que hi ha en pista en cada moment (gols, sacades neutrals, etc..). És una tasca molt important i no únicament per l’aspecte estadístic. Un exemple: Si un porter mou la porteria de forma intencionada, l’àrbitre el sancionarà però, com els porters no poden anar a la banqueta d’expulsats, la seva sanció la complirà un dels jugadors que estaven sobre el gel en el moment de l’acció. Per això anotem cada canvi de línies.
El tema dels llançaments a porta, aturades dels porters… també ho porteu vosaltres?
Carles: Si, també ho fem nosaltres mitjançant el programa que ens ha facilitat la Federació. Pel que fa als llançaments, el criteri a seguir és que un llançament és tot aquell tir a porta que, si no hi fos el porter, acabaria en gol. El porter pot aturar tirs que no serien gol o fora de la seva zona de porteria i aquests no els comptabilitzarien, ni tampoc els llançaments al pal.
Dono fe de que aquestes dades que preneu i que desprès es poden consultar, son molt interessants per als aficionats a l’hoquei gel…
Carles: Doncs per als entrenadors encara és més interessant doncs podrà saber quina línia rep més gols, quina en fa més, … Les estadístiques no estan per a donar premis, sinó que son eines. I per això hi ha tantes estadístiques en aquest esport.
Creieu que jugadors, tècnics o aficionats donen la importància que es mereix a la vostra feina?
Quim: Potser no, però simplement per desconeixement. Potser desprès d’aquesta entrevista coneixeran una mica millor la nostra tasca i la valoraran més. Cal pensar que sense la Taula de Jutges no es podrien disputar els partits i a sobre hi hauria una multa per al club.
Per això, el fet de que hi hagi aquests companys col·laborant en aquesta tasca és summament important per al club. I si la fem be, és important per a jugadors, entrenadors, club i Federació a la vegada que contribuïm a que aquest esport sigui un esport interessant.
Per això jo animo a la gent a que s’apuntin a participar en aquestes funcions, doncs encara que, en ocasions, la gent pugui escridassar-nos una mica, nosaltres estem molt tranquils i la nostra feina la acaben agraint àrbitres, jugadors i entrenadors.
No negaré que en ocasions has de transmetre aquesta tranquil·litat i calmar, per exemple, a jugadors expulsat. Dir-los que estan en el seu dret d’enfadar-se, però que ara han d’estar asseguts i tranquils. Aquesta també és una manera de relacionar-se amb tothom. Tenim la sort de que estem en contacte amb tots els protagonistes d’un partit. Estem en mig de tot, no juguem però casi, casi…
Carles: Jo penso que si que ho valoren però en moments d’escalfament se’ls oblida. En aquests moments cridarien a qualsevol que trobessin al davant. Però, amb més tranquil·litat, jo crec que si que ens valoren la feina doncs la relació posterior amb tothom és molt bona.
Bea: Doncs jo crec que no la valoren. Simplement perquè qui és important en un partit son els jugadors i la nostra feina no és visible. Com que no és una feina que afecta al joc, no es valora. I jo com aficionada, tampoc ho feia. Els aficionats van a veure hoquei, no a veure a la taula. Però quan estàs a l’altre banda dius “vaja!”, resulta que sense tot això que aquella gent feia, això no funcionaria.
Carles: Una cosa és la afició, però jo parlava més dels equips. Els equips et valoren tret de quan estan “calents”. L’afició? L’afició se’n recorda de nosaltres quan el gol no puja al marcador (somriures generals).
Quim: Jo parlava des del punt de vista de la Directiva, que valorem com a molt important la feina que desenvolupen.
Bea: Una darrera cosa… El Quim és el nostre Coordinador i es porta fenomenal amb nosaltres. Ell s’ocupa de evitar les pressions i de dir a aquells que ens criden, que es tranquil·litzin, que la Taula està fent la seva feina i que el que passa pot no ser culpa seva. I també se’n cuida de tranquil·litzar als jugadors expulsats de forma que la seva crispació ens afecti el mínim possible.
Míriam, fa uns anys et veies realitzant tasques de Jutge de Taula?
Míriam: La veritat és que no. Fa dos tres mesos que estic amb ells i jo desconeixia bastant l’hoquei gel. Gracies a aquesta experiència puc dir que ara m’agrada molt i que cada dia tinc ganes de conèixer més sobre ell.
Teniu el micròfon obert per a comentar allò que no haguem tractat en aquesta estona i que considereu important. Fins i tot podeu reivindicar la vostra tasca…
Quim: Jo, més enllà del nostre Club, a nivell general, sempre busco àrees de millora. Concretament en el cas nostre hem hagut de millorar la connexió a Internet des de la Taula de Jutges, que era deficient. Ara tenim problemes amb l’equip de control del marcador que, en ocasions, s’encalla i no sabem perquè. Això fa posar nerviosos als encarregats d’aquesta tasca i és una cosa que ens preocupa molt perquè ens trasllada l’estrès a tots. Estem treballant-hi.
També volem simplificar al màxim les nostres tasques i, per sobre de tot, que tots els membres de l’equip vagin rotant en les diverses funcions per a que tots coneguem tots els rols i si un dia falta algú, se’l pugui suplir amb garanties. Perquè no hem d’oblidar que tots tenim una vida a banda de la Taula de Jutges.
Hem de deixar clar que vosaltres realitzeu aquesta feina invertint el vostre temps lliure i sense cap mena de remuneració…
Carles: Efectivament, ho fem per amor a l’hoquei gel i al club.
Quim: Ara que comentes això, jo tinc una proposta per al Club, que el meus companys desconeixien fins ara, per a que ells (no jo que soc de la Directiva) tinguin una retribució econòmica per a cada partit. Insisteixo, la seva tasca comença una hora i mitja abans del partit i finalitza una hora desprès i això vol dir més de 4 hores de feina, que no és poc. És una feina que requereix concentració, tot i que també ens ho passem be, però m’agradaria que el Club pogués retribuir aquesta feina. Aquesta any no podrà ser donades les dificultats econòmiques que patim, però jo havia pensat en uns 20 € per partit. No és un sou, sinó un donar les gracies.
Carles: Em dit que és feina, que hi ha moment de tensió, però com ha dit en Quim, ens ho passem molt be, som un grup ben avingut. Al principi, no t’assabentaves de com havia anat el partit. Sabies els números però no sabies si havien jugat be o malament. Poc a poc anem gaudint més dels partits i, pel camí, hem après molt. Sabem molt més d’hoquei avui, que fa dos mesos. Ja no hem d’esperar tant a que els àrbitres ens diguin el que ha passat i ens podem avançar una mica a les seves indicacions.
I com diu la Míriam, cada cop ens agrada més l’hoquei gel.
… I fins aquí aquesta interessant xerrada amb el Grup de Jutges de Taula del CG Puigcerdà, . Us desitgem molt encert en les vostres funcions i us agraïm la vostra dedicació com a part important de l’activitat del CG Puigcerdà i de l’hoquei en general.
Adéu-siau.